Se sabrà tot

Xavier Bosch
Ed. Proa

En Dani Santana, director del tercer diari més important del país, el Crònica, pronuncia el seu discurs de comiat, quan amb prou feines fa un any que havia acceptat el càrrec.
Si hagués de triar quin és el tema que recorre la novel·la d'en Xavier Bosch, diria que és el referit a la relació entre premsa i poder. Aquesta temàtica el duu a escriure una narració que constantment desperta en el lector les preguntes fonamentals respecte del codi deontològic del periodisme.
Amb maneres de novel·la negra, Se sabrà tot -un títol que em sembla una cacofonia poc afortunada - fa un retrat del món de la premsa i de la Barcelona actual, una Barcelona reconeixible en els referents triats, una Barcelona actual, on té un pes fonamental el canvi en l'estructura demogràfica degut a la immigració i on apareix com una amenaça real el fonamentalisme islàmic.

M'ha sorprès positivament la traça narrativa d'en Bosch, que munta una història amb un ritme força àgil, amb un llenguatge directe, que es fa llegir, farcida de frases contundents, gairebé sentències, d'aquelles que es fan subratllar: "Mai no et creguis res fins que ho neguin oficialment". Dispara contra els periodistes sense compromís "Mai no preguntaven res perquè no tenien res a preguntar", i fa una encesa defensa del periodisme compromès amb la veritat, alhora que carrega contra el periodisme dirigit per la lògica del mercat (tot i els matisos amb què relativitza les conclusions contundents: "Tu escriu el que vegis, que la història ja dirà què ha passat"). 
Es fa difícil no relacionar Se sabrà tot amb el breu pas d'en Xavier Bosch per la direcció del diari Avui. No cal que hi volguem veure una correspondència exacta -cadascú que pensi el què vulgui- però sí que, sens dubte, moltes frases, gestos i moments els ha viscut en pròpia pell.
El millor que en puc dir és que m'han vingut moltes ganes de llegir la resta de la trilogia protagonitzada per en Dani Santana. M'hi poso.