La pel.lícula ens situa al començament de la psicoanàlisi, i ens porta per les diferents etapes de la relació personal i científica entre Sigmund Freud i Carl G.Jung, amb la figura de Sabina Spielrein, inicialment pacient i finalment terapeuta ella mateixa com a tercer vèrtex del conjunt.
En primer terme trobem un Jung encarcarat i encotillat per les convencions, per la "norma", un Jung admirador del seu mestre Freud de qui, malgrat tot, s'anirà allunyant en voler encetar nous camins d'investigació que Freud considera més propis del misticisme i l'esoterisme. Jung té la possibilitat de provar de tractar amb la "cura del parlar" a la pacient russa Sabina Spielrein, turmentada per una infantesa plena d'humiliacions; Jung i ella esdevindran amants durant un temps. Més tard la pròpia Spielrein esdevindria psiquiatra i aniria acostant-se a les tesis de Freud. En tercer lloc hi veiem un Freud que no cedeix en considerar la sexualitat al centre de la seva tesi, un Freud a la defensiva, a l'aguaït dels qui l'assetgen, tant per les seves idees com per la seva condició de jueu ("malfii's dels aris", li diu a Spielrein, jueva ella també). Cal destacar la introducció d'un quart personatge, el d'Otto Gross, ell mateix psicoanalista i malalt, que serveix per a subratllar les contradiccions internes del personatge de Jung.
Pel.lícula interessant, realitzada amb pulcritud acadèmica i de diàlegs complexos: cal tenir present que està basada en l'obra teatral The Talking Cure, de Christopher Hampton, que és, alhora, co-guionista de la pel.lícula. Com a curiositat, no deixa de sobtar veure a tres actors (Michael Fassbender: X-Men; Keira Knightley: Pirates del Carib; Viggo Mortensen: El Senyor dels Anells) tant lluny dels papers que els han donat popularitat.
La tinc pendent des de fa un temps, però és que no m'acabo de decidir. M'espero a tenir un dia lúcid perquè sinó, em fa la sensació que no m'assebentaré de res. Quan la vegi, ja ho comentaré.
Sí, crec que cal veure-la en un dia inspirat i que vingui de gust el tema, sobretot perquè els diàlegs són densos i, en ocasions, molt ràpids, amb rèpliques i contra-rèpliques.
La tinc pendent des de fa un temps, però és que no m'acabo de decidir. M'espero a tenir un dia lúcid perquè sinó, em fa la sensació que no m'assebentaré de res. Quan la vegi, ja ho comentaré.
ResponEliminaSí, crec que cal veure-la en un dia inspirat i que vingui de gust el tema, sobretot perquè els diàlegs són densos i, en ocasions, molt ràpids, amb rèpliques i contra-rèpliques.
ResponElimina