dimecres, 25 de gener del 2012

L'escala de l'evasió

Joan Miró
Fundació Joan Miró
L'exposició "L'escala de l'evasió" no és exactament una retrospectiva de l'obra de Joan Miró, sinó un recorregut per la seva obra, ordenat cronològicament, i estructurat al voltant de dues idees: el compromís de l'artista amb la seva terra i el compromís de l'artista amb el moment històric que li toca viure. Aquest itinerari permet anar veient l'evolució en el procés de creació del llenguatge plàstic de Miró. 
S'inicia en el moment en què Miró tempteja en els nous llenguatges que desenvolupen les avanguardes artístiques, localitzades fonamentalment a París. Pintures amb influències fauvistes, cubistes i sobretot surrealistes, amb una forta presència figurativa. D'aquesta època destaca La masia, una pintura en la que Miró ja concreta un alfabet propi i on ja apareix l'escala que dóna títol a l'exposició i que serveix alhora de nexe entre terra i cel i també de camí de fugida, d'evasió. Una masia fortament arrelada a la terra, com també ho és el Cap de pagès català.
El procés cap a l'abstracció surrealista queda interromput per la guerra civil i la guerra mundial, moment que ocupa el segon àmbit. Davant l'horror que es viu, Miró necessita retornar a un cert figurativisme que li permeti expressar-se. Compromès amb el seu temps, Miró pren partit per la causa republicana. La Natura morta amb sabatot i el Cap d'home reflecteixen perfectament aquest moment.
En el tercer àmbit, trobem un Miró que va desprenent cada vegada més el seu llenguatge de tot allò que li sembla accessori: els colors esdevenen colors purs, les línies es simplifiquen. Allà on abans hi havia un ocell, ara hi ha una línia que és el rastre del seu vol; allà on hi havia una forma, ara hi ha un esquitx que és el rastre de l'acte de pintar. Pintures, com la sèrie de els Blaus, que tenen com a única finalitat la contemplació, fins arribar a la darrera sèrie en que fins i tot arribar a cremar, destruïr la pròpia tela sobre la que pinta.
Una bona excusa, l'exposició, per retrobar-se amb un artista que obliga l'espectador a pensar no només sobre l'obra d'art en sí sinó sobre l'existència mateixa.


3 comentaris:

  1. M'agrada conèixer als pintors per la seva trajectòria. Aquesta exposició ens va agradar especialment, ja que malgrat que l'obra de Miró ens és molt familiar, un recorregut global ens permet contemplar com dius el seu arrelament a la terra

    ResponElimina
    Respostes
    1. Nosaltres, a més, vàrem tenir la sort de fer la visita amb una guia, convidats pel diari Ara. Quan et donen les claus per interpretar una obra la possibilitat d'entrar-hi creix exponencialment.

      Elimina
  2. Bona proposta cultural per un d'aquells diumenges de No-sé-què-fer. Durant la carrera vaig haver de fer un treball sobre la proposta pedagògica de la fundació Miró i vam quedar força encantats.

    ResponElimina