dimecres, 6 de juny del 2012

Llum d'Irlanda

Marcel Riera
Ed. Proa

Al principi hi hagué irlandesos i pluja,
ordenats a la inversa potser.

Tot, des del verd i els trèvols de la coberta, porta a Irlanda. S'hi poden olorar la torba i la fortor de les algues que la marea abandona exhausta. S'hi pot escoltar el ressò del gaèlic, però també el bel del xai, el xipolleig de la pluja fina. Se'ns enganxen els peus en el fangar. Parla de la Irlanda pobra, afamada, la que comença a Cork i acaba a Brooklyn, oceà enllà. Parla d'una Irlanda de pedra coberta de líquens, d'una Irlanda humida, d'una Irlanda verda i grisa de granit i basalt. I, tot d'una, desconcerta trobar-se enmig d'una mediterrània partida de dòmino. Calia?  Potser per emmirallar-nos, per contrastar una terra i l'altra. A El far, ens ho recorda: "Aquí no és allà però encara som més illa".  No hi busqueu rimes ni cap mètrica ortodoxa, més enllà de la mètrica del dir. Perquè cal dir els versos en veu alta, adreçant-nos a nosaltres mateixos. Sovint més proper a la prosa, amb insòlites precisions descriptives al costat d'altes volades de llenguatge figurat. Els versos de Llum d'Irlanda es deixen anar, marquen ells mateixos el compàs amb el qual han de ser llegits, respirats. Un cant d'amor a Irlanda.

6 comentaris:

  1. Hola!
    No tinc encara Llum d´Irlanda, però me n´han parlat molt bé, com tu mateix.

    Un altre exemple de bona poesia:

    PEREJAUME. PAGÈSIQUES edicions62

    "Dalt de tot una paraula viu,
    la seva expressió descendeix.
    I veig el Montnegre escriure´s
    amb totes les muses de part seva,
    surós, airefí i rossinyorial."

    p.29

    Imma C.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ostres!! "Surós, airefí i rossinyorial". Només per això ja promet. Gràcies!

      Elimina
  2. Jo no sóc massa de poesia, però suposo que només amb uns quants dels versos del llibre ja m'agafarien ganes d'anar a Irlanda. Un país que no conec, però on tard o d'hora he d'anar!

    ResponElimina
  3. Hola,

    sóc l'autor del llibre i m'ha sorprès i afalagat que parlessis del meu llibre. Moltes gràcies pel detall i pels comentaris! Finalment, només una cosa: justament de mètrica n'hi ha -gairebé tots els poemes són escrits en versos dodecasíl·labs, és a dir, amb dos hemistiquis de sis síl·labes cadascun. Potser que no ho sembli però justament crec que això fa que es noti un ritme de fons... Cordialment agraït! Marcel Riera

    ResponElimina
    Respostes
    1. Marcel,
      l'afalagat sóc jo. En primer lloc, deixa'm donar-te les gràcies pel comentari, i pel poemari. En segon lloc, deixa'm demanar disculpes per haver deixat que, potser en un acte de supèrbia basada en la ignorància, hagi fet afirmacions com la que faig referida a la mètrica. Sempre és bon moment per aprendre coses, i espero haver-ho fet. Ja has vist que al bloc hi ha un cert poti-poti, però m'agradaria molt poder seguir comptant amb la teva correspondència.

      Elimina
  4. Una xerrada del poeta vigatà LLUÍS SOLA sobre poesia xinesa m´ha fet pensar en la versió del poemari xinès de BAI JUYI que l´editorial LaBreu va publicar el 2013.
    Del mateix poeta Marcel Riera.

    Imma C.

    ResponElimina