divendres, 6 de juliol del 2012

Souvenir

Martin Parr
CCCB
La segona meïtat del segle XX es caracteritza, al món occidental, per l'explosió de la societat de consum, per l'accés massiu de la classe treballadora a béns de consum que aconsegueix convertir-la en això que s'anomena classe mitjana. Dos dels pilars fonamentals d'aquest procés foren l'entrada a les llars dels electrodomèstics i la possibilitat que cada família posseís el seu propi vehicle. Un altre producte de consum de masses ha estat el turisme, no entès com el primitiu acte de viatjar que només estava a l'abast de les classes benestants sinó com a fenòmen d'un impacte social, econòmic i ecològic brutal. La indústria del turisme ha creat territoris de monocultiu, depredant el que ha calgut per oferir a les classes treballadores la possibilitat de gaudir, durant un període de temps no excessiu, de paradisos gairebé sempre artificials i creats sobre la base de tòpics estandaritzats. La indústria turística ha dictat què s'ha de fer i què s'ha de visitar. I, per tant, què s'ha de fotografiar.
L'exposició que presenta el CCCB presenta els tres peus del consum viatger: la postal, el souvenir i la fotografia. Martin Parr és un col.leccionista no només d'imatges, sinó també d'objectes. A l'exposició ens presenta una petita mostra de la seva col.lecció de postals, del més kitch al més xaró, i una tria d'objectes de col.lecció agrupats en tres blocs temàtics: la cursa espacial, la Tatcher i la guerra contra el terrorisme dels EUA. Però el més destacat es el seguit de fotografies que presenta: fotografies de gent que fotografia, dels llocs comuns que té l'experiència turística de masses, del col.leccionisme compulsiu de llocs i imatges d'aquesta experiència. En aquest sentit l'exposició pot arribar a ser cruel perquè per poca autocrítica que fem sempre ens podem veure reflectits en alguna de les imatges. La fotografia és el botí del turista (més ara, amb les càmeres digitals) i conforma el rebut de l'experiència vital, la constatació que s'ha estat allà on cal estar (els marcadors turístics, els anomena). 
Mirada cruel i alhora irònica, amb un deix d'humor molt britànic que oscil.la entre la subtilesa i el gore. Martin Parr no té pietat dels seus contemporanis, però tampoc d'ell mateix perquè l'exposició s'obre amb una altra sèrie, d'autorretrats fets a diferents fotomatons i estudis de fotos turístiques d'arreu del món; a més d'aixecar acta de la seva presència en aquests indrets, també constata el pas del temps en la seva pròpia persona. Una exposició que cal veure (i tenir present quan anem per aquests móns a fer el turista, que nosaltres no ens n'escapem). 

1 comentari:

  1. És una molt interessant exposició. Però estic conveçut que amb el poc esperit crític que té la gent no els arribarà l'aspecte autocrític i irònic del treball d'en Parr, i s'ho prendran com un aspecte més de la realitat on tots hi som retratats. Sense més.

    ResponElimina