diumenge, 22 de juliol de 2012

Capità de mar i guerra/ Master & Commander

Patrick O'Brian
Peter Weir
Coberta de l'edició catalana de l'obra. Malauradament ja està descatalogada
Durant uns quants anys he anat llegint la sèrie de novel.les escrites per Patrick O'Brian protagonitzades pel capità de la marina reial britànica Jack Aubrey. La sèrie s'inicia a Menorca, a Maó, en temps de la dominació britànica, just en el moment en què es coneixen el capità Aubrey i el que serà el seu gran amic, el metge, naturalista i espia Stephen Maturin, fill de pare irlandès i mare catalana.
Al llarg de vint volums (20!), es fa la millor i més ben documentada crònica de la vida de l'Armada britànica de finals del XVIII i començaments del XIX, durant les guerres napoleòniques. Les descripcions dels vaixells, de la vida que s'hi feia, de les maniobres navals, són exhaustives, fins el punt que al començament els qui som llecs en el tema i amb prou feines sabem on és babord i on és estribord anem una mica de corcoll per assimilar la nomenclatura tant específica del tema; tot i així, a mesura que avancen els volums i la narració un es va acostumant a reconèixer què és l'amura, què és arrissar, què són el major, la mitjana i el trinquet, o què és navegar de bolina.
A més d'acompanyar els protagonistes per tots els mars i oceans del planeta, des de la Mediterrània fins a l'Oceà Glacial Antàrtic, també hi ha temps per a les intrigues polítiques, no només les que tenen com a finalitat la lluita contra la França napoleònica sinó també les que cerquen la insurrecció de les colònies espanyoles a Amèrica o fins i tot les internes del govern de Sa Graciosa Majestat.
Veiem Aubrey victoriós en diversos combats navals, però també derrotat i presoner de francesos i nordamericans; el veiem brillant al pont de comanament i matusser a terra ferma, on ben aviat l'enreden i l'arruïnen, i fins i tot el podem veure empresonat, escarnit públicament i degradat. Hi ha temps perquè Aubrey tingui amants i perquè es casi i tingui fills, i si bé el percentatge més gran de narració té lloc dalt d'un vaixell, també tenen el mateix interès tots els episodis -de vegades volums sencers- que passen a terra. Tot escrit amb un rigor i una minuciositat documental prodigiosa que fan que la lectura de l'obra d'O'Brian sigui una autèntica immersió en el temps que es descriu.
L'any 2003 Peter Weir va signar una espectacular adaptació de l'obra de Patrick O'Brian. Es tracta d'un barrig-barreig d'episodis extrets de diferents volums però enllaçats amb traça i bon ofici. En el paper de Jack Aubrey hi figura un pletòric Russell Crowe, i Paul Bettany encarna el doctor Maturin, un Maturin que apareix a la pel.lícula una mica més atractiu que tal i com es presenta a la narració, on se'l presenta com un personatge poc agraciat i que no té gaire cura ni del seu aspecte ni de la seva higiene.
La pel.lícula té una posada en escena fantàstica, amb tota la majestuositat i la potència visual dels vaixells de vela i sap combinar la meticulositat dels petits detalls amb la grandesa infinita dels oceans, tant quan estan tranquils com en plena tempesta. Un espectacle digne de veure's en pantalla gran, com més gran, millor. Per acabar-ho d'arrodonir, una banda sonora excepcional i perfectament justificada -Aubrey toca el violí i Maturin el violoncel- on destaca la meravellosa Suite nº1 per a violoncel de J.S. Bach, però amb altres fragments que resten a la memòria, com aquesta peça de Boccherini

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada