dilluns, 17 de setembre de 2012

V de venganza/ V is for Vengeance

Sue Grafton
Tusquets Editores
La Kinsey Millhone, detectiu privada, es troba embolicada en un cas d'assassinat a partir d'un aparentment senzill robatori en uns grans magatzems.
Novel.la de la sèrie dedicada a la detectiu Kinsey Millhone corresponent a la lletra V. Per qui no la conegui, Sue Grafton va iniciar l'any 1982 una sèrie de novel.les protagonitzades per aquesta detectiu i el títol de les quals segueix l'ordre alfabètic. Així la primera va ser "A is for Alibi", la segona "B is for Burglar", etc... (Podeu imaginar la feinada que tenen els traductors en posar un títol que respecti l'esperit de l'original!). Com totes les de la sèrie, la història és narrada en primera persona i en ella se'ns presenta una protagonista que és lluny dels arquetips heroïcs que de vegades presenta el gènere. La Kinsey és una persona que va a comprar, té son, renta la roba, no sap si posar-se texans o faldilla i de tant en tant fa dissabte a casa. És algú que no se les dóna de res, i que la seva feina principal sol ser poc emocionant: llogaters que no paguen, divorcis, casos que de tant en tant es veuen alterats per algun altre que dóna lloc a les novel.les. Al voltant d'ella hi ha una petita constel.lació de personatges: Henry, el seu llogater gairebé centenari, Rosie, la propietària hongaresa del bar on sovint va a menjar, Cheney Phillips, un policia amb qui havia tingut una mica més que amistat... Tot en la càlida i tranquil.la ciutat de Santa Teresa, malnom sota el qual s'amaga Santa Bàrbara, un dels indrets de més alt nivell de la costa californiana. Així com l'escriptura de la sèrie s'ha anat allargant des del 82 fins ara, el temps fictici de les novel.les és més lent. En aquesta que ressenyem ara l'acció es situa al 1988, i és curiós trobar-se en un món (tampoc fa tants anys, d'això!) sense mòbils ni ordinadors.
Una de les gràcies de la sèrie és la sensació que es té de trobar-se davant d'un treball que no és pretensiós, que descriu la minuciositat dels gestos i que a través d'aquests va configurant el retrat dels personatges. Està escrita des d'una òptica explícitament femenina, i penso que això li dóna una riquesa de cromatismes que trenca el regust monocromàtic que sovint té el gènere, monopolitzat per la visió masculina dels autors. Aquí no hi ha (gaires) mastegots, però potser la gent que hi apareix és més real. Com a possible crítica al present volum, crec que els darrers títols han perdut una mica de pistonada respecte dels anteriors, com si l'arribada al final produís un cert cansament. Certament, el repte inicial era ambiciós i, malgrat tot, crec que la nota global pot ser ben alta. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada