dissabte, 10 de novembre de 2012

Que ningú no et salvi la vida

Flavia Company
Ed. Proa
Un bon dia, en Víctor va impedir que l'Enzo morís ennuegat per una oliva. Anys més tard, i amb l'Enzo prop de la mort, en Víctor vol cobrar-li el favor.
"Que ningú no et salvi la vida" també es podria titular "El moribund, l'amic, la filla i el taxista", com si es tractés d'una pel.lícula de Peter Greenaway. Cadascun d'aquests personatges s'encarrega de narrar, en primera persona, els quatre capítols en què es divideix la novel.la, quatre capítols que serveixen per donar una visió polièdrica, en el temps i en l'espai, de la història que se'ns explica. Tot i que, de fet, el més important de la novel.la no és la història, no són els fets -que, en realitat, només s'intueixen- sinó tots els sentiments, les emocions i, sobretot, les consideracions morals que travessen els diferents personatges. És una novel.la que, sobretot, parla de la culpa i el càstig: no és perquè sí que, d'una manera explícita, plani per damunt de les seves pàgines la referència a Crim i càstig, la breu però intensa obra de Dostoievski. Per altra banda també es pot considerar que té un cert component mefistofèlic: en salvar-te/allargar-te la vida, quin contracte estableixes amb la persona salvadora? Però, a més, parla de la soledat, de l'amor, de l'amistat, de la mort, del perdó, de la veritat i la mentida...
La novel.la està escrita amb un llenguatge precís d'una gran densitat conceptual, que obliga el lector a aturar-se i reflexionar, amb algunes frases d'aquelles de tornar enrere per rellegir-les de nou: "Les creences eren una font de malentesos, una plantilla que es col.locava sobre la realitat per fer-la casar amb els propis límits". O aquesta altra, en una conversa: "Tinc fe. Quina sort, comenta ell. Bé, no és només una sort, es defensa ella, és una feina. D'acord, i per què et sembla que has arribat a sentir pau? Ella sospesa les paraules abans de dir-les; no he fet mal a ningú, assegura per fi, i tampoc no he estat superba intentant de fer el bé a qui no m'ho ha demanat". Són només algunes de les moltes frases, sentències, que habiten el llibre i articulen la història. Una història amb un final sorprenent i atrevit, com aquelles pel.lícules en què, al final, el crim queda sense resoldre, on es qüestiona sobre la veritat i la mentida, la culpa i el penediment. 

2 comentaris:

  1. M'agradat el llibre...per el darrer capitol..no se..no m'ha acaba de quadrar. Tindre que relligir-la mes endavant. Tt

    ResponElimina
    Respostes
    1. Certament, és un final que s'escapa del que esperes de la història, però m'ha semblat una sortida hàbil i que li permet parlar de la veritat i la mentida d'una manera profunda

      Elimina