dijous, 21 de febrer de 2013

El camp del terrissaire

Andrea Camilleri
Ed. 62
Montalbano s'enfronta a una doble preocupació: la descoberta d'un cadàver enmig del camp i l'estrany capteniment del seu col:lega i amic, en Mimí Augello.
No és la darrera novel·la de la sèrie (la novel·la és del 2008; en català es va publicar el 2011), però sí la primera que llegeixo després d'un parèntesi al qual m'havia portat una certa baixada de to, la sensació d'haver arribat a una escriptura dictada per la inèrcia i la rutina d'escriure una títol per temporada. Després d'aquest progressiu desencant dels darrers temps, em trobo de nou amb una novel·la de la sèrie vigorosa, plena de contingut, equilibrada, seductora i amb un finíssim sentit de l'humor. Una obra madura i cuita a foc lent, rodona.
Els anys passen per Montalbano, i el seu gest és més lent, i cada cop té més clar que no té veritats absolutes, i que se li'n refoten els llepaculs i els manefles, i que allò que compta, a la fi, és l'amistat, la lleialtat i l'honestedat amb els que l'envolten i amb ell mateix, i també, clar, un plat de molls després d'un entrant de popets.
Montalbano domina la semiòtica mafiosa, fins fent un exercici d'hermenèutica bíblica. Coneix perfectament l'ecosistema sicilià en el què es mou, amb els elements endèmics que el caracteritzen, el clientelisme, el caciquisme, la corrupció, el xantatge, el nepotisme... Res d'això l'esvera, ja hi compta, i ha après a moure's en aquest terreny: no l'amoïna tant la llei com la justícia. Montalbano no se les dóna de res, i s'estima més prioritzar la lleialtat i l'amistat abans que posar-se medalles i aparèixer als focus mediàtics.
Camilleri domina a la perfecció un registre de llenguatge col·loquial, i la traducció que en fa Pau Vidal és excel·lent, amb un esment especial per l'extraordinari Catarella, a qui ha fet desenvolupar un patuès propi, el catarellès. Un gaudi de lectura, pel que explica i per com ho explica.

2 comentaris:

  1. M'agradat molt, mes que les darreres que havia llegit. Sempre em venen ganes d'anar a la trattoria de l'Enzo a menjar un mollets.... Tt

    ResponElimina