La vida de Pi / Life of Pi

Ang Lee

Pi és fill del director d'un zoològic a Pondicherry, a la India. El negoci no acaba d'anar massa i decideixen emigrar al Canadà. Durant la travessa pel Pacífic, el vaixell on viatgen naufraga i Pi es troba en un bot salvavides amb la sola companyia d'una zebra, una hiena, un orangutà i un tigre.
Amb una estructura narrativa clara, de plantejament, nus i desenllaç, La vida de Pi comença en el present, quan un escriptor poc inspirat li demana a Pi que li expliqui la seva història. Comença així un flash back que ens porta als primers anys de Pi. En aquesta primera part ja van apareixent elements fantàstics que marquen el to: l'oncle convertit en expert nedador per un accident d'infantesa, el mateix oncle col·leccionista de piscines, el propi nom de Pi (en realitat es diu Piscine)... Aquesta primera part, narrativament més irregular, va donant, però, el to de conte màgic que poc a poc ens condueix al cos central de la història, que és la que correspon al naufragi i posterior supervivència enmig de l'oceà. 

Aquest to màgic, de conte, aconsegueix distanciar la història d'una narració realista i li dóna un aire fantàstic, reforçat per unes imatges d'una bellesa gairebé sobrenatural (de vegades, fins i tot, massa forçades: em recorden aquells powerpoint odiosos que, de tant en tant, algú t'envia per correu). 
La història podria derivar fàcilment en una mena d'història disneyniana, però en canvi defuig el tòpic fàcil i va puntejant la narració de fites inesperades que mantenen aquesta distància, assolint el punt definitiu en l'escena de l'arribada dels nàufrags a la costa mexicana i la reacció del tigre. Tal com explica Pi a l'escriptor, "el tigre mai va considerar-me el seu amic", i aquesta sola frase ja allunya la pel·lícula del perill d'ensucramenta. 

La genialitat de la pel:lícula, allò que la fa gran, la trobem en el desenllaç, en la darrera part, amb la narració de la història alternativa a la que hem presenciat, on les imatges deixen de ser com abans i es filma en un cru, simple, gairebé lleig, primer pla del narrador. La reacció de l'escriptor i la conclusió de Pi tot parlant amb l'escriptor tanquen a la perfecció la història i li donen una dimensió que va més enllà del conte. 
La vida de Pi és una història que es pot interpretar com una història d'iniciació, de pas de la infantesa a l'edat adulta; també ens explica la importància de la fabulació per fer front a la duresa de la vida però, al meu entendre, La vida de Pi és, sobretot, una paràbola, magnífica, sobre el fet de creure o no en Déu. Ve a dir-nos que el fet de creure o no no canvia res dels fets que han succeït, ni explica allò que no podem explicar; simplement és una opció que -segons l'autor- fa més bonica, i potser més suportable, l'existència.