dimecres, 17 de juliol del 2013

Wilt

Tom Sharpe
Anagrama
En Henry Wilt és un mediocre professor de literatura que cada dia ha d'enfrontar-se als desmotivats alumnes de l'escola de Formació Professional on treballa. A casa, les coses amb Eva, la seva esposa, no li van gaire millor. Potser per això, mentre passeja el gos cada vespre, fantasieja sobre com podria liquidar la seva dona. La irrupció a les seves vides dels Pringsheim ho acabarà d'embolicar tot.
He rescatat Wilt de la prestatgeria, a tall d'homenatge al recentment desaparegut Tom Sharpe. Fa més de vint-i-cinc anys que l'havia llegit, i només recordava una impressió general de que havia rigut molt, i l'expressió "Carne Uno"-l'edició que tinc a casa és en castellà- que des d'aleshores hem adoptat a la familia per a designar grups d'estudiants adolescents especialment talosos.
Haig de dir que he tornat a riure. Aquest cop, a més, he valorat molt més el fet que Wilt està molt ben escrit, en un pulcre estil clàssic britànic, la qual cosa el fa encara més frapant pel contrast que l'estil presenta respecte del contingut irreverent, càustic i desvergonyit de la novel·la. 
Wilt carrega, en paraules extretes de la seva pròpia contra-coberta, contra els masclistes, les feministes, els progressistes, els reaccionaris, els pobres, els rics, la policia, les institucions educatives, la missió de l'ensenyant, els joves, els adults, els capellans i, de passada, dessacralitza el sexe, la psicoanàlisi, la justícia, l'art, la ciència...
Tom Sharpe, rere la seva aparença de dòcil i encantador gentilhome anglès, carrega amb una extrema mala llet contra tot l'ordre establert. La seva visió radicalment àcrata de la vida el duu a afirmar "la cursa no la guanyava, al cap i a la fi, el més ràpid, sinó el més infatigablement incoherent. La vida era atzar, anarquia i caos". Wilt, el protagonista de la història, s'allibera finalment de totes les convencions i encarcaraments. Per a l'inspector Flint, un altre dels personatges principals, Wilt és "un maleït mercader de les paraules, un contorsionista verbal, un esquarterador de la lògica, un Houdini de la lingüística, una enciclopèdia d'informació impertinent..."
La història, una comèdia d'embolics, diguem-ne que acaba bé, però Wilt en treu les pròpies conclusions respecte de la seva vida, i de la seva feina. Pel que fa a l'ensenyament, Wilt torna al seu lloc de treball però "tenia pensats alguns canvis. Desapareixeria El Senyor de les mosques. I també Shane, Dones enamorades, els Assaigs d'Orwell i El vigilant al camp de sègol (...) En el futur, Instal·ladors de Gas U i Carn Dos aprendrien el com de les coses i no el per què. Aprendrien a llegir i a escriure. A fabricar cervesa. A malbaratar les devolucions de l'impost sobre la renda. A desempallegar-se amb la policia en cas de detenció. A fer funcionar bé un matrimoni incompatible."
Ara, rellegint això, potser resulta més actual que no pensava!



6 comentaris:

  1. No soc gens fan d'en Wilt, en vaig llegir justament aquest primer de la saga i el seu tipus d'humor no fa per mi. Ep, que no es pas dolent, però no fa per mi, això es tot.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No et pensis, qu jo, en tornar-hi ara, no les tenia pas totes. Però sí, em va fer el pes.

      Elimina
  2. Jordi l'acabo de llegir. No ho havia fet amb anterioritat i m'agrada molt la descripció que en fas tan acertada. L'humor irònic anglès m'agrada, però trobo que a la novel·la se li nota el pas del temps, i l'he trobat una mica lenta. Potser és que estic acostumada a un altre tipus de ritme. Bé, de totes maneres crec que és bo intercanviar opinions, que d'això es tracta :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Marta, crec que això, l'intercanvi, i fins la discrepància, és el que fa ric, i justifica, l'existència d'eines com aquesta dels blocs. Que per molt de temps poguem intercanviar i, si s'escau, discrepar!

      Elimina
  3. Hi ha coses que només les saben fer els anglesos. Aquest humor ple de referències càustiques a la realitat el fa especialment enriquidor. Sovint es menysté l'humor com a vehicle per dir coses serioses, o com a contrapunt del drama. Què millor que una mica d'edonisme quan les coses van tan mal dades!

    ResponElimina