The americans

Joe Weisberg

Els Jennings són una familia de classe mitja-alta. Viuen a Washington, en un veinat de nivell acomodat  i tenen una agència de viatges. Els Jennings són una família constituïda pel matrimoni i dos fills adolescents. Els Jennings doncs, serien una família d'allò més normal si no fos perquè tant el pare com la mare són...espies russos!

Situada als anys 80, en plena guerra freda, amb Reagan al front del món occidental i una Unió Soviètica que encara no ensumava la seva propera ensulsiada, The Americans retrata una època i un món des d'una visió ben original. Encara que centrada en els tripijocs propis de l'espionatge, molt sovint la sèrie s'articula al voltant de la història familiar dels protagonistes, i la tensió moltes vegades ve més donada pels dubtes, tensions i contradiccions interns dels personatges que no pas per les batusses de la guerra freda. Curiosament, i subvertint els papers que apriorísticament se'ls podria atribuir, són el matrimoni rus el qui malda per convertir-se veritablement en una família, mentre, en paral·lel, als seus veïns americans -i agent de l'FBI- se'ls desfà la vida en comú entre les mans. 

La sèrie té, a més, el to pervers que fa que pateixis i et posicionis a favor dels protagonistes que, vistos fredament, són uns assassins despiatats (en aquest sentit, la sèrie escombra una mica cap a casa: els americans no ho són tant). Anem sentint pena per Martha i patim també per Nina. Amb tot, el millor personatge -i la millor interpretació- és per Margo Martindale, en el paper de cap del KGB en territori americà.
Molt ben ambientada -els gadgets d'espionatge de l'època ens semblen ara pre-històrics- la primera temporada ha deixat un molt bon gust de boca. Ara comença la segona, i veurem si segueixen la tendència d'allargar les sèries fins a desvirtuar-les del tot, o saben mantenir el to i acabar quan cal. Per si de cas, veurem si aquesta temporada la Martha descobreix, per fi, que en Philip porta perruca. Sembla mentida que, amb tanta acrobàcia sexual com han dut a terme, encara no li hagi caigut a terra el postís.