dijous, 31 de juliol del 2014

The Big Bang Theory

Chuck Lorre
Bill Prady
El Leonard, en Howard, en Raj i en Sheldon són quatre brillants científics que viuen a Pasadena, on treballen a la prestigiosa Caltech. Tot el que tenen de brillants científics, però, els manca en habilitats socials, i la seva relació amb els altres segueix camins més aviat tortuosos i poc reixits. Aquesta mancança es fa encara més evident quan es posa en contrast amb el personatge de la Penny, la veïna d'en Leonard i en Sheldon, una noia sense cap mena d'inquietud intel·lectual però amb els peus molt ben posats a terra, que ha vingut d'una granja de Nebraska amb la idea de convertir-se en una estrella de Hollywood.
He acabat la setena temporada d'una de les séries còmiques que més m'han fet riure les darrers anys (malgrat l'irritant riure de llauna que es dispara cada cop que se suposa que algú ha dit quelcom graciós). Set temporades, repartides en capítols de vint minuts, que lògicament han tingut els seus alts i baixos, moments més encertats i d'altres que no tant, però mantenint sempre un to original, d'humor net jugant amb els dobles sentits. Al llarg de les set temporades s'han anat incorporant diversos personatges, sobretot femenins, que han estat els que han aixecat més polèmica per si feien perdre el sentit original a la sèrie o no. Jo crec que els guionistes s'han anat adaptant i han estat prou flexibles per deixar només aquells personatges que s'ha vist que no nonés no alteraven l'idea original sinó que obrien un ventall més ampli de possibilitats situacionals.
El pal de paller al voltant del qual s'articula la sèrie és el contrast entre el món en què viuen els quatre científics i el món real, encarnat pels personatges que els envolten. Ells són fanàtics dels còmics de super-herois, de la literatura fantàstica, dels videojocs, dels jocs de rol i d'Star Trek. El seu nirvana particular el tindrien en una eterna edició del Comic-con (convenció a la qual van més d'un cop al llarg de la sèrie). 
Aquest contrast de què parlava pren la seva màxima expressió amb el personatge d'en Sheldon Cooper, un brillant físic teòric especialitzat en la Teoria de Cordes afectat, però, per la Síndrome d'Asperger. Capaç de formular equacions tenint en compte un munt de variables alhora però incapaç de fer front a la més petita alteració de les seves rutines quotidianes, en Sheldon és un personatge capaç de fer emmalaltir dels nervis a qui l'envolta, però que alhora genera una tendresa que et duu a voler protegir-lo del món que li és hostil. Un personatge tractat amb humor però amb un profund respecte i coneixement (creieu-me: he conviscut amb persones amb Asperger). El personatge, a més, ve potenciat per la més que brillant interpretació que d'ell en fa Jim Parsons, un actor que ja ha rebut diversos premis per aquest treball, i no sé si al qual li serà gaire fàcil interpretar altres personatges.
Un altre dels punts forts de la sèrie és la seriositat dels plantejaments científics que s'hi exposen. L'assessorament que rep fa que qualsevol de les múltiples expressions (ja siguin parlades o escrites) estiguin contrastades i obeeixin a la més rabiosa actualitat en aquest camp. Potser per aquest tractament, amb humor però rigorós, que es fa de la ciència, per la sèrie ha passat una nòmina impressionant de persones relacionades amb la ciència i la tecnologia, George Smoot Steve Wozniak, Stephen Hawking, Buzz Aldrin, a més d'un munt d'actors que hi han fet diversos cameos per donar l'aval de l'altre món que dominen, el dels còmics i la ciència-ficció. 
Hi ha una certa incertesa sobre la continuïtat de la sèrie. Hores d'ara, hauria d'estar a punt de començar la gravació de la vuitena temporada, però no està clar que això sigui així. La pròpia dinàmica de la sèrie fa que el marge que tenen per crear situacions es vagi estrenyent, perquè els personatges segueixen una vida pròpia que els allunya d'aquell inicial món friki. Potser seria el moment de fer una mini-temporada de comiat. El record que en tindríem, si la sabessin acabar, seria fantàstic.

6 comentaris:

  1. Els riures enllaunats són insuportables!! Era el que m'allunyava de la sèrie en un primer moment. Però després ja feia cas omís, i la gaudia. Ara ja només la miro quan dino (dino molt tard per qüestions de feina), i no em sembla tan graciosa com abans.

    Per cert, hi ha una mena de pique frikigeek entre The It Crowd i TBBT. Per mi The It Crowd li dona mil patades a TBBT. Hi ha capítols que tenen un crescendo que literalment vaig acabar plorant de riure.

    Salutacions!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja he vist el primer capítol de The It crowd i he right molt. Veig que també hi ha riallades però, pep que he legit, sembla que es va gravar amb públic en directe. La seguirem.

      Elimina
  2. Per a mi és com si fossin veïns de casa meva. És enginyosa i divertida.

    Els riure enllaunats m'agraden. Formen part del nostre imaginari televisiu.

    Noconec "The It Crowd". Miraré si la fan.

    ResponElimina
    Respostes
    1. The It Crowd ja no la fan. Eren 4 temporades de 6 episodis cada una. La trobaràs pel youtube, i et recomano la versió original subtitulada. No ho dic perquè sigui una fan de la VO en general, és perquè aquesta si que mereix, cal, veure-la en VO, com es fa amb Little Brittain.

      Dona-li una oportunitat, no te'n penediràs!

      Elimina
    2. Enric, l'he buscat a tv3 a la carta i no hi és, però l'he pogut trobar a youtube

      Elimina
    3. Sí que la fan! L'he trobat en el Digital +. Ja he posat a gravar les temprades 1, 3 i 4.

      Ja en parlarem.

      Elimina