dijous, 10 de juliol de 2014

La mala dona

Marc Pastor
La Magrana
A la Barcelona de principis del segle XX, l'inspector Moisès Corvo mira d'esbrinar què hi ha de cert en les enraonies que parlen d'un vampir que segresta criatures.
Una de les històries més terribles, fascinant i encara massa desconeguda, és la d'Enriqueta Martí, la "vampira del Raval", aquella assassina en sèrie que va terroritzar els sectors més humils del proletariat barceloní pels voltants del 1910. En Marc Pastor, de ben segur també fascinat per la història i el personatge, en fa l'eix central de la seva novel·la, una novel·la que ens passeja amb una enorme traça narrativa per aquella Barcelona, i que ens la mostra amb tota la seva misèria, en un moment en què la distància entre les classes socials, entre els que ho tenien tot i els que no tenien res, era abismal. Retrat d'una ciutat i una societat ben documentat, com ben documentada està tota la història criminal que conté. En Marc Pastor sap de què parla -forma part de la policia científica dels mossos- i ho explica amb un llenguatge ric, fluid i directe, utilitzant una gran varietat de recursos narratius per explicar tota la història amb rigor periodístic i fer-la, alhora, lleugera i de lectura absorbent. 
El seu personatge, en Moisès Corvo - a qui rescataria en una posterior novel·la, Bioko, però situant-lo temporalment abans que aquesta- és un anti-heroi individualista, un personatge que es fabrica el seu propi codi ètic i la seva moral ("Ja no és el defensor de la bona gent, perquè ja no creu en la bona gent"). I, tot i així, el seu cinisme queda molt lleuger comparat amb l'amoral codi d'aquells que estan al darrere dels crims més horrorosos:
"(...) Algú ha de proveïr als consumidors del que busquen. Algú els ha de donar el perill. És tan lícit com vendre pa o carn. Els humans el necessitem per viure, perquè si no ens moriríem d'avorriment. I jo sóc el venedor. Jo dono el que els meus clients busquen.
- Hi ha uns límits.
- Quins? La meva clientela no els coneix. La llei? Les lleis es poden canviar. De fet, els meus clients es dediquen a canviar-les quan els convé."
 Segona aproximació a aquesta història en un altre registre: l'altra havia estat un musical, La vampira del Raval, que ja m'havia atrapat. Segona novel·la que llegeixo d'aquest autor, i també m'ha atrapat.

2 comentaris:

  1. Fa una certa "por" acostar-se a aquest personatge que la mitologia popular ha vestit més de llegendes que de realitat. Fa poc he llegit el treball d'Elsa Plaza, "Desmontando el caso de la Vampira del Raval", que ens permet veure com es va arribar a manipular el cas. Però la gent prefereix seguir pensant que el monstre era més monstruós que la societat que el va crear.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Certament, és un lloc comú atribuir l'origen del mal a la monstruositat individual, defugint així la monstruositat col·lectiva.

      Elimina