dilluns, 14 de juliol de 2014

El zoo de vidre

Tennessee Williams
Dir. Josep Maria Pou
Teatre Goya
L'Amanda Wingfield viu amb els seus dos fills al Saint Louis dels anys 30. L'Amanda viu en un món irreal, ancorada en un passat idealitzat, i crea una atmosfera asfixiant, que fa que l'ambient a la seva llar es converteixi en irrespirable. En Tom es refugia en el món fictici del cinema, mentre la Laura ho fa en el seu món de figuretes d'animals de vidre, en el seu zoo de vidre. L'arribada d'en Jim sacsejarà la familia aportant-hi una dosi de realitat. Tot plegat, amb el rerefons de  la gran depressió i la guerra civil espanyola.
Segons llegeixo, El zoo de vidre (The Glass Menagerie) va ser el primer gran èxit teatral de Tennesse Williams. En ell s'hi troben, sens dubte, aquell ambient d'ofec del sud -to i estar situada a Saint Louis- que coneixem d'altres obres de l'autor. El treball plantejat per Josep Maria Pou és fidel al text original i a la seva intencionalitat. Fins i tot l'escenografia, molt ben resolta, ens situa en el temps just allà on Tennessee Williams va situar l'acció. Però planteja una dramatúrgia una mica plana, amb una excessiva distància entre escenari i públic. A mi, personalment, m'ha costat entrar-hi. I no pel treball dels actors, que es fan seus els personatges, -amb el però d'una certa manca de matís en el treball de la Míriam Iscla, massa propera a la comèdia.
M'ha agradat especialment l'escena entre en Jim i la Laura, en què el primer intenta ajudar-la i ajudar la seva autoestima, i el moment àlgid de dramatisme que té com a protagonista l'unicorn i el simbolisme que carrega: en trencar-se-li la banya, es converteix, només, en un cavall. És el moment en què el món de la Laura passa, també, de la ficció a la dura realitat. 
Una frase que m'ha quedat gravada: "el temps és la distància més larga entre dos punts".

4 comentaris:

  1. Un clàssic que cal revisitar sempre. Tennessee Williams et fa sentir com a "casa".

    ResponElimina
    Respostes
    1. Crec que aquest "com a casa" és la millor definició que se'n pot fer, malgrat la distància espacial i temporal que hi pugui haver. Deu ser perquè remou elements bàsics de l'essència humana.

      Elimina
  2. Hola Jordi,
    La vaig anar a veure i em va agradar, Miriam Iscla inclosa (ha de ser tan difícil fer el què el fa! Està des del minut 1 ben a dalt, i mantenint aquell histrionisme durant tota la funció... què esgotador! Més fluix vaig trobar a Peter Vives, que no coneixia i em van dir que surt a vàries sèries de la tele, força per sota de la resta dels seus tres companys). Vaig gaudir molt del text de Tennesse Williams i (sorprès) de cóm ho explica al públic el narrador, un text trist i poètic, amb el retrat del microcosmos d'una família complicada (o del què queda d'ella) i amb una boja més per a l'extens catàleg de boges de T.W.! Amanda, Blanche, Violet... quina por prendre un te amb totes juntes!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ostres, això el te amb totes tres podria ser un autèntic malson!

      Elimina