dijous, 31 de maig de 2012

Liebeslied

Toti Soler
No entenc ni un borall d'alemany, però suposo que deuria ser a partir de la història aquesta dels premis Liebster que, per ressonàncies fonètiques, em va venir al cap la paraula Liebeslied
Liebeslied -cançó d'amor- és el nom d'un disc gravat el 1972 per un joveníssim Toti Soler -aleshores encara signava Jordi Soler. Ve a tomb parlar-ne, doncs, perquè ara fa quaranta anys de la seva aparició. 
Es tracta d'un recull d'onze composicions fetes a partir de poemes de Joan Vinyoli, Josep Palau i Fabre, Marià Manent, Rabindranath Tagore i, sobretot, Joan Vergés, amb un dotzè tema que és la versió en català de Suzanne, de Leonard Cohen.
Són temes compostos i executats amb una sensibilitat extraordinària, amb una total fidelitat musical al sentit poètic del text. Els acords, que ja inclouen algunes tensions inusuals en la cançó d'aquell moment i, sobretot, l'arpegiat, brillant, precís, fan de tots els temes petites joies musicals. La veu de Toti Soler és lluny dels registres i els timbres habituals en els cantants; ell no és cantant, i ho sap, però canta el just que ha de cantar per a reverenciar els textos triats. 
Vaig veure en Toti Soler per primer cop a Mataró, en un concert d'Om. Érem una colla de l'agrupament -sí, jo també vaig ser escolta- i un dels que venia, una mica més gran i amb més coneixement del panorama musical del moment, va identificar Toti Soler: "És el guitarrista de Pic-Nic"-va dir. De Pic-Nic sí que 'havia sentit alguna cosa; si més no, aquell "Cállate niña" que cantava la Jeanette. Tot això deuria ser a principis dels setanta.
L'estiu del 72 vaig tornar a veure Toti Soler. Aquest cop era a un dels primers festivals de Canet. Encara l'organitzava l'Agrupament Escolta de Canet i es feia al camp de futbol. En aquest ocasió Toti Soler va interpretar les cançons de Liebeslied i me'n vaig enamorar a l'instant. Per un guitarrista incipient com jo veure tocar en Toti era estar a l'Olimp dels guitarristes. Posteriorment, la carrera de Toti va agafar una embranzida que l'ha convertit en un dels millors músics que ha donat aquest país, un país que, fidel a la seva tendència (la del país) a l'enveja i la mesquinesa, ha trigat massa en reconèixer-l'hi. Pel que fa a l'incipient guitarrista, doncs això, m'he quedat tota la vida en incipient. Tornant a la història de Liebeslied, aquell any, per Reis, me'l varen regalar, i sempre més ha estat un dels meus discos de capçalera.
Posteriorment, l'any 2000, Toti Soler gravà el disc "Cançons" que inclou una bona part dels temes de Liebeslied així com d'altres poemes musicats pel seu pare.

 

2 comentaris:

  1. En Toti Soler és un crack...

    Et comentava l'altre dia d'un bloc recomanable, és aquest: http://joanmolar.wordpress.com/
    Títol: Sortides familiars
    Ja em diràs què t'ha semblat

    ResponElimina
  2. Amic Jordi, també coincidim en aquesta ocasió. "Liebeslied" em va enamorar des del primer moment que el vaig sentir, quan va sortir l'any 72 (fa 40 anys!!! sembla impossible). Llavors jo ja coneixia al Toti, pels Pic Nic (el "Càllate niña" era de finals dels 60) i alguna altra col·laboració que havia fet amb gent de la Nova Cançó. Jo en aquella època ja havia fet una adaptació de Suzanne al castellà i em va agradar moltíssim la versió que feia el Toti en català. Tot el disc és una joia, que m'ha agradat molt que recordessis. Gràcies.

    ResponElimina