divendres, 25 de maig de 2012

Un cor aixanti

Jordi Tomàs
Ed. Proa
La Clara, musicòloga i professora a la Universitat de Barcelona, rep un misteriós encàrrec: esbrinar qui va ser l'autor d'una obra musical començada a Barcelona a finals del segle XIX, amb el títol de Rèquiem Aixanti.
Des del primer moment es pot comprovar que Jordi Tomàs coneix i domina els fonaments de la música, no només les beceroles de la solfa sinó que pot aprofundir en els viaranys de l'harmonia i l'orquestració, la forma i la tonalitat. També és evident que coneix les característiques de la música de, com a mínim, el segle XIX, i que la viu amb intensitat, podent identificar autors per les seves composicions, per les solucions musicals que adopten i fins pel caràcter que tenen.
Posats a buscar evidències, també és clar que coneix la cultura i la història dels pobles africans als quals dóna protagonisme en el seu llibre. Segur que en coneix moltes coses de primera mà (hi ha viscut, ho ha estudiat, és antropòleg) i que, a més, no li ha fet gens de mandra de documentar-se amb rigor. Nascuda la novel.la a partir d'un fet històric verídic, n'ha buscat tota la documentació possible, l'ha fonamentada històricament i l'ha contextualitzat de manera paussible.
L'ordit, doncs, és sòlid, però per fer un bon teixit ens hi falta la trama, i aquí és on falla la cosa. Amb tot el que he esmentat abans no n'hi ha prou per fer una novel.la, i això és el que ha passat. El resultat és una narració plana, gens flexible, sense riquesa de registres de llenguatge, que és el mateix per la narració, que per les cartes que apareixen com pels diàlegs. Es tracta d'un text farcit de tòpics, on una de les característiques més destacables és la manca de sentit de l'humor, en la narració i, sobretot, en els personatges, uns personatges que apareixen hieràtics, unidimensionals i encarcarats, previsibles. Certament dóna a conèixer uns fets que per a la majoria de nosaltres són desconeguts, i que fa sentir la música amb intensitat, però per fer-ho cal estar avesat a un seguit de conceptes musicals; en cas contrari, hi ha un bon reguitzell de pàgines que es poden fer aspres pel lector desconeixedor dels fonaments de l'harmonia. Un treball benintencionat però poc reeixit.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada