dijous, 14 de febrer del 2013

Llocs que no surten als mapes

Berta Noy
Columa Edicions
La Clàudia s'assabenta pel diari de la mort de l'Elliot, el seu amant de vint anys enrere, amb qui fa poc s'havien retrobat. Fent un extens flashback, la Clàudia recorda com es varen conèixer i recorre tot l'itinerari, ple d'emoció, sensualitat i també de dolor, del seu amor.
Què em va portar a llegir aquest llibre? Jo crec que va ser una de les cites que encapçalen cadascun dels capítols, una cita d'un vers de Joan Vinyoli que m'agrada especialment:
"Cercàvem or i vam baixar a la mina.
I la foscor s'il·luminà per sempre
perquè érem dos a contradir la nit"
Què són els llocs que no surten als mapes?  "Hi ha llocs on una pensa que no hi anirà mai, llocs inabastables, tan llunyans i perillosos que gairebé no existeixen, llocs que no surten als mapes ni a les cartes de navegació perquè només són reals dins d'una mateixa, són una creació del cap i el cor i les entranyes, espais per on gairebé no gosem ni imaginar-nos que puguem arribar a transitar perquè són els llocs inexistents pels quals en canvi valdria la pena arriscar-ho tot, penjar la vida i capbussar-se en la quimera".
El text fa un extensa i intensa descripció emocional, que va de l'exaltació amorosa més sublim fins el dolor més trencat. Travessa els terrenys de l'amor i de la mort, donant sempre una gran sensació de veracitat, de creure's allò que s'escriu o, potser, d'escriure allò que s'ha patit. Crec que una de les grans virtuts que té la novel·la és que és escrita per una dona, amb ulls de dona i sentir de dona.
"Em sembla que tots tenim un lloc així, o potser no tots, potser hauria de dir totes; potser aquesta fal·làciaés més de dones, que tenim una tendència innata a crear contes de fades en la nostra imaginació i ens agrada pensar malgrat tot que el príncep blau no només existeix sinó que sap on som i un dia o altre vindrà a buscar-nos".
La música és protagonista a la novel·la: és la música la que uneix els protagonistes, i és la música la que sempre és present a les seves vides. A més, tota la novel·la és travessada per una banda sonora que, quan es comprova que el llibre conté un CD, desperta unes expectatives que després no s'acompleixen perquè a l'esmentat CD només hi ha un tema compost per a l'ocasió. Llàstima, però suposo que els drets d'autor imperen; si teniu a l'abast l'Spotify, feu-lo servir per posar-hi la música. 

6 comentaris:

  1. Respostes
    1. Jo crec que sí. Fem una cosa: te'l passo, i em dius el què

      Elimina
  2. Ens has convençut, llegírem Llocs que no surten als mapes. Quina classe de música és la protagonista de la novel.la?

    Llibre per llibre de narrrativa contemporània: Gats al parc de l´Alba Dedeu, 7 relats ben recomenables.

    Imma C.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Imma: queda anotat.
      La música de fons de la novel·la és música de jazz, però les cançons que van apareixent són diverses: de Yesterday a Ne me quitte pas, passant per un tango.

      Elimina
  3. Jordi, els versos d'en Vinyoli són sublims! El llistó és molt alt!

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant! I aquest, especialment, el tinc molt present d'ençà que el vaig descobrir.

      Elimina